Aran-Catalunya, una relació històrica, singular i positiva

El poble català ha obert el procés de transició nacional. Després d’adonar-se que la política culturalista catalana de la renaixença ha fracassat, després de diversos lideratges polítics, ara és el poble, la societat civil, la que ha dit que prou. I aquest gran canvi cultural esdevé clau per entendre la contextualització política en la qual som immersos. Aquest canvi, influït també per altres factors, ha provocat que una gran majoria tingui el desig d’exercir la democràcia, és a dir, votar, ser escoltats i, sobretot, consultats.

Aquest canvi cultural també s’ha produït a l’Aran, sense cap mena de dubte. Hi haurà qui el vulgui amagar en el silenci, hi haurà qui fins i tot ens vulgui confondre, sempre per motius purament electoralistes o interessats… Tant l’un com l’altre són camins legítimament escollits i que el temps dirà si han estat encertats o no. Però el que no podem permetre és que ningú, per més càrrec que ostenti, ens fiqui en el joc de Catalunya o Espanya. Això és d’una irresponsabilitat sense precedents. Portar, per interès polític i personal, a situar el país (Aran) enmig d’una baralla identitària i ideològica solament ens pot portar a la pèrdua d’allò que tenim i els èxits que molts aranesos i araneses han aconseguit durant segles.

Sense voluntat de remoure la història, segurament també en aquest camp hi ha interpretacions, només amb l’observació del camí que ha fet l’Aran en els últims anys en tindrem prou per fer una anàlisi objectiva de la nostra pertinença. No pas així de la nostra identitat mil·lenària, que és l’aranesa.

En els últims trenta anys, l’Aran ha recuperat les seves institucions; ha obtingut un reconeixement polític creixent; la llengua pròpia d’Aran és oficial a tot Catalunya, i és a les escoles; hem creat un autogovern que ens ha dotat del major progrés econòmic i social que mai havíem imaginat. Aquest èxits, entre d’altres, han estat assolits per la voluntat i el treball de molts aranesos i araneses. I això ens ho ha permès, d’una banda, la democràcia (la suma de les voluntats i la llibertat), i de l’altra, l’exercici d’aquesta i la sensibilitat de les institucions de Catalunya.

Acabo tal com he començat: el poble català ha obert el procés de transició nacional. És hora que el poble aranès també iniciï el seu procés de transició nacional. Un procés amb vocació de millora nacional i progrés social i econòmic per a tots els aranesos i araneses que viuen i treballen a l’Aran.

Àlex Moga i Vidal

Alcalde de Vielha e Mijaran i diputat al Parlament per CiU